|
XARXA I LLIBERTAT!
En un moment de la història on sembla
que la tecnologia va per davant de les necessitats, es plantegen
noves propostes de com aprofitar-la i amb tot plegat s'obre
un debat qüestionant el seu ús.
Les possibilitats cada vegada en són
més i des del govern es procura un esforç per
portar-nos a la Societat de la Informació. Quines mesures
s'estan prenent en aquest sentit des de l'Administració?
Però la societat també ha adoptat
les noves tecnologies com a eina pel seu propi desenvolupament.
L'aparició de les tecnologies sensefils ha esdevingut
que la gent s'organitzi per crear "Comunitats SenseFils".
Mitjançant aquestes s'ofereix la possibilitat de interconnectar
els equips informàtics sense la necesitat de fils ni
proveïdors d'internet, i obre noves formes en la comunicació
ciutadana. Però realment això és positiu
per l'avenç de les telecomunicacions? Com pot afectar
al actual sistema de mercat?
Similar és el cas del programari lliure.
Aquest programari sovint és desenvolupat per la contribució
altruista de gent amb l'objectiu en compartir el coneixement
i crear aplicacions millors. A més la licència
d'ús no disposa de restriccions alhora de fer-ne còpies
per la distribució i et permet adquiri-lo normalment
de forma gratuïta. Col·lectius com els de Kernel
Pànic realitzen activitats a favor del
programari lliure. Pot ser una forma de contribuir al desenvolupament
social unes comunitats sense ànim de lucre amb l'interés
de compartir el coneixement? O potser és només
una utopia?
Amb tot plegat podem donar practicitat a les
tecnologies. En instituts com el IES Biada s'estan aplicant
tecnologies sensefils i programari lliure per donar facilitats
als seus alumnes en els estudis. Però realment és
aquesta la línia a seguir? Que pot passar amb l'ensenyament
tradicional? És aquesta la seva evolució? Com
es poden aplicar les noves tecnologies en l'ensenyament?
Sigui com sigui... el programari és
una eina realment lliure quan és creat i emprat per
persones i xarxes lliures. La implantació del programari
lliure està, doncs, condicionada a les nostres llibertats
i estratègies d'alliberament.
El debat està servit.
|
|
|